Onionlab és un estudi multidisciplinari que dirigeix i produeix instal·lacions i exposicions audiovisuals. La feina de l’estudi es centra en l’atenció estètica als detalls i la innovació tècnica. La combinació d’espai i contingut és un dels seus punts forts. Té una àmplia experiència en la creació d’instal·lacions interactives i audiovisuals per a esdeveniments i exposicions de primer nivell, com els festivals de llum més reconeguts a tot el món: Fete des Lumieres a Lyon, Llum BCN, Solid Light Festival a Roma, i Light Singapur, Festival Constellations a Metz i Signal Festival a Praga.

Climate és una peça audiovisual immersiva que et convida a reflexionar sobre el conflicte entre dos possibles futurs antagònics: un futur utòpic on hem estat capaços de frenar el canvi climàtic i on podem viure amb equilibri i serenitat, i un de distòpic on les catàstrofes naturals s’han apropiat del nostre dia a dia. 

Paradoxa és un mapping experiencial que reflexiona sobre els salts en el temps. Un viatge conceptual que convida als espectadors a canviar el passat, per millorar el present i salvar el futur. 

Jordi Massó és un artista visual que centra la seva feina en el videomapping, els visuals a temps real i els entorns immersius i interactius. Va formar part d’Eyesberg Studio on va participar en instal·lacions de gran format per a esdeveniments, teatre i òpera, col·laborant amb artistes com Franc Aleu, Albert Pla o La Fura dels Baus. En solitari s’estrena el 2019 amb la pel·lícula per a fulldome “Smartzombies”, presentada al Mira Festival.

L’any 2023 presenta “Warp It”, una peça en format immersiu estrenada a IDEAL, Centre d’Arts Digitals. Actualment està a càrrec del departament d’innovació i vídeo d’aquest centre enfocat a les arts immersives.

Una oda a tots els freaks de vídeo que han passat tantes nits sense dormir, movent punts i línies davant d’un edifici per fer un vídeo mapping. Un univers oníric de patrons de prova, píxels, quadricules i algun error de vídeo. Un viatge que mostra l’art ocult dels processos de warping en entorns imersius.

Tatiana Halbach (Barcelona) i Søren Christensen (Dinamarca) són la força creativa de desilence.

En el cor de Desilence es troben l’amor per la pintura, el moviment hipnòtic, la constància incessant per a trobar l’equilibri. 

Des de 2005, hem creat sota el nom de «Desilence» grans espectacles escènics, visuals en directe, escenografia visual, musicals, espectacles de dansa i instal·lacions: el nostre portafoli és molt ampli. Creiem en la recerca i l’elaboració acurada, però des de L’experimentació i l’exploració de diferents angles.

En el regne on els records s’entrellacen amb els somnis, existeix un fenomen conegut com “Paramnèsic”

Aquesta obra és un calidoscopi d’emocions i fragments en què l’encantador del teatre de la ment ens convida a explorar els passadissos laberíntics del record, on passat, present i futur imaginat s’entrellacen en una dansa fascinant d’ombres i llum.

Música: Siriusmo

Artista digital i dissenyador industrial argentí amb residència a Berlín. Ha participat en diverses disciplines, des de conferències, tallers i actuacions audiovisuals fins a projectes de vídeo art centrats en els nous paradigmes de la Cultura Digital. Profundament involucrat en la cultura del remix i projectes AV en temps real, on barreja influències de diferents contextos – des de l’antropologia post-treball fins a les cites abstractes de modelatge 3D per al disseny industrial. La seva narrativa sovint cita les pors socials actuals i les distopies, però sobretot utilitza el llenguatge de la metafísica colorida i caòtica.

This is not 3D és una constel·lació entre programes d’ordinador i errors de representació, que crea un mitjà digital múltiple més enllà dels conceptes binaris. No formula un final ni un principi. Són objectes digitals que conserven cert grau d’autonomia. 

En aquesta realitat renderitzada no hi ha barres de càrrega ni temps d’espera. Només macrotextures i superfícies increïblement primes inexistents en un món físic. 

Amb aquest nou treball, l’artista argentí Lucas Gutierrez remarca les seves influències, que van des de l’antropologia posttreball fins al modelatge en 3D per a disseny industrial, la seva narrativa sol fer referència a les pors socials i les distopies actuals, però per sobre de tot utilitza el llenguatge de l’acolorida i caòtica metafísica.