L’any 1917 es va inaugurar el Cine Ideal, un dels cinemes de barri més important de Barcelona i que popularment era conegut com “El Rellis o El Rellisquín”, per l’antiga pista de patinatge sobre rodes que fou una de les primeres propostes destinades a l’oci de la població obrera del barri.
L’any 1920 es va fer una ampliació del local dissenyada per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, que va permetre passar a una capacitat per a 2600 espectadors en una superfície de 2500 metres quadrats.
En 1928 el cinema Ideal va ser adquirit per l’empresa Cinematogràfica Nacional Espanyola Societat Anònima (CINAES), durant aquests anys i durant la Segona República es van celebrar actes de tipus polític, tan organitzats per entitats com pels mateixos partits.
Durant els anys setanta la sala va ser adquirida per l’empresa de Pedro Balanyà, propietari de molts cinemes barcelonesos, allò va suposar la modernització del centre per adaptar el disseny de l’edifici als nous temps. A Mitjans del sXX aquest cinema va representar un important lloc d’oci popular, en el qual als caps de setmana es formaven cues a l’exterior de l’edifici que provocaven que alguns espectadors haguessin de veure les pel·lícules drets. El cinema, amb més de 2500 butaques, va estar actiu fins al 13 de maig de 1984 quan va tancar les seves portes amb les projeccions de les pel·lícules de Psicosis II i Paco el seguro.
