Amb la creixent expansió de les tecnologies immersives com el 360º i la realitat augmentada, ha canviat la forma de mirar de l’espectador, qui ara es veu totalment submergit en les històries que contempla, com si fos un protagonista més, amb una mirada subjectiva. Això ha impulsat un important replantejament en la manera com les històries es conceben i es capturen, des d’una visió molt més íntima, que permet que l’espectador en formi part.
Les noves capacitats tecnològiques han fet que la narrativa del documental canviï, ja que ara es poden imaginar de manera que l’espectador no sigui només un testimoni extern, sinó que visqui la història en primera persona. D’aquesta manera s’aconsegueix una major identificació amb el que es vol explicar, la qual obre oportunitats a nous camins de conscienciació i suggeriment cap a l’espectador.
El món del documental s’ha abocat a les possibilitats de les tecnologies immersives per aconseguir una major empatia en causes humanitàries, per mostrar punts de vista innovadors, mai representats abans, per explicar històries en primera persona.